Una matinada fresca vam sortir i la vam ballar.
Vam trobar dins el vent la resposta: “Tot el que ens
ensenyen és fals”.
Vam anar amunt i avall perquè volíem aprendre.
Mirar amb ulls d’infant, amb ulls d’infant que miren alt.
Hi ha revolucions que fallen i fanatismes triomfants.
Hi ha generacions espontànies i utopies convalescents.
Hi ha el naixement dels entusiasmes i la platja sota
l’asfalt.
Hi ha coses mínimes que un cop, que un cop foren
essencials.
El món té set d’amor. Algú sap com apaivagar-la?
El món té set d’amor. Algú sap com apaivagar-la?
Començar de cap i de nou,
aprendre a desaprendre,
només som deixebles, de qui, no ho sabem,
la vida ens fa de Mestre.
