Rodejat de gent i em senc a soles,
Desitjant que passen ràpid les hores,
Apareixes tú i em descontroles,
Cosa que no ensenyen a les escoles…
No m’has deixat mai les coses clares,
I sospite que més de 2 són troles…
Mor un univers en mi quan plores,
Baixe les escales i ja no et trobes…
Torna cap ací, re-cap-aci-ta,
El somni d’un xiquet no és prou si mai es gita…
Som el trò d’un cel, història escrita,
Capità d’un buc, màgia infinita,
Dis-me el teu secret, la kryptonita,
Duré present al pensament la nostra cita,
Quan em toques és com dina-mita…
No cal dormir hui, que demà pita…
Serà el teu carisma,
Que em du per mal camí i veig tot d’un atre prisma…
Serà la marisma
Que em fa entonar sense voler algun melisma…
Estic en la merda…
I quan vols guerra jo m’anime, guanye o perga…
Trenca els meus esquemes,
Dis-me murmurant “David Albelda”
David Albelda
David Albelda
Dis-me murmurant “David Albelda”
Mossega’m l’orella i toca’m suau,
Si jo em fique cerdo, fica’t cerda,
La temperatura puja el grau…
La suor cobrix la nostra pell i jo
Senc que en tú toque sempre la perfecció…
Capte la indirecta si estàs tendra
Seguixc enganxat a esta adicció…
