Hi ha una porta al davant la llei,
oberta però custodiada.
De lluny vaig venir a buscar un “perquè”.
Un guarda em prohibeix la entrada.
Diu que no em pot permetre l’accés.
Potser hauré d’esperar…
Aquí em quedo, tot i el meu lament,
no vull tornar enrere!
Els anys passen al davant la llei,
sota una atenta mirada.
Dins la porta, n’hi ha tres més grans que ell.
En tinc por només pensar-ne.
Què hi haurà enmig del mal i del bé?
Potser mai podré entrar…
Cadascú porta la seva creu.
Vivim sota el pes, lligats per la llei.
No! Sempre he estat sol davant la llei.
No! La sentència la fa el procés
M’agafa i em deixa
i, per molt que em queixi,
mai no l’entendré.
És un món de mentides.
El temps corre i ara ja sóc vell.
Quan, de cop, s’acosta el guarda.
Ara he de tancar.
Han tancat les portes de la llei.
Ja mai més podré entrar.
Sempre han estat obertes per a mi només.
La mort em ve a buscar…
