Quan surt la lluna
en aquesta terra
el meu cor s’aferra
com una llavor
com un pinyol de pruna.
Quan surt la lluna
el meu cor s’enterra
belluga i s’esquerda i
germina tot d’una.
Quan surt la lluna
d’aquest mar extàtic
el meu cor s’encalma
com un tronc immens
com arbre sense fulles.
Quan surt la lluna
el meu cos s’enlaira i
les mans se m’embranquen
per robar la fruita del cel.
Dansardana, dansardana
que la lluna ja és molt alta
tambor, flauta i tamborí
que la lluna ja és aquí.
