A Mallorca hi ha una dama,
Dama de molt de valor
Té sa cabellera rossa
Li arriba fins als talons
Ai, adéu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
Ella la fresca prenia
Asseguda en es balcó
Sa mare la pentinava
Amb una pinteta d’or
Ai, adeu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
S’estimat se la mirava
Amb un ull tot amorós
Ell la pren per sa mà blanca
La mena a missa major
Ai, adéu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
Quan es portal traspassava
Deixava anar resplendor
Ses dames seuen en terra
I ella en cadireta d’or
Ai, adéu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
Es capellà que diu missa
Perd es kyrieleison
S’escolà que l’ajudava
Li diu pare, no és això,
Ai, adeu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
I qui és aquesta dama
Que llança tal resplendor?
Filla del rei de Mallorca
I neta del d’Aragó,
Ai, adéu, Aina Maria
Robadora de l’amor.
