No, d’una altra manera no ho sé dir.
M’omple el cor de joia que de tu faci olor el llit.
Les fades m’acompanyaran aquesta nit.
M’agrada que recolzis el cap al meu pit.
Que sentis el batec, som vius, junts, som aquí.
I ara agafem embranzida per aquest nou camí:
les colobres ja se n’apartaran del mig.
Al nostre passar creixeran arbres, flors,
i dins nostre florirà l’arbre de l’enginy.
L’un per l’altre, l’altre per l’un.
En vull ser la fragància que cobreix el teu cos nu,
el vel que t’abraça, una partícula més de tu.
De l’anar i venir ja en som experts.
D’aquells camins enfangats no en vull saber res.
Que el temps sigui llarg i escapem tot d’un plegat
de la ment dement, i gaudim de l’assertivitat.
Cela de bresca, el parany de la teva pell fresca.
Himenòpters hi faran nit, de goig em veig guarnit.
Guarim-nos, siguem la resposta d’aquest boig desig.
De l’anar i venir ja en som experts.
D’aquells camins enfangats no en vull saber res.
Que el temps sigui llarg i escapem tot d’un plegat
de la ment dement, i gaudim de l’assertivitat.
