generosament apeixat per l’Aina
la meva daina dels Pirineus
el meu cos es regenera entre els pins i els avets

podria ser que em sortissin ales de cérvol
com dues grosses antenes
mirant de dret cap al cel

ai, ai, ai, Aina, la meva daina
no em miris de front
que l’univers aniria al col·lapse
i se’ns acabaria el món

a l’hivern estan glaçades, mes banyes
totes cobertes de neu
d’un blanc trencat de miracle
com la llet que tu tens

ai, ai, ai, Aina, la meva daina
quin prodigi veure els cel dins els teus ulls
dins les teves ninetes
que amb tant d’orgull reflecteixen
la pura llum de l’hivern

ai, ai, ai, Aina, la meva daina
no em miris de front
que l’univers iria al col·lapse
i se’ns acabaria el món

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /