Sa mida terrestre damunt d’una illa
agresta, silvestre i ciutadania,
aresta, fissura, complot, ironia, cultura silenci.
Sopar a una terrassa de fauna marina,
sa vida normal i corrent és luxúria exquisida.
Sa mida terrestre damunt d’una illa
agresta, silvestre i ciutadania,
aresta, fissura, complot, ironia, cultura silenci.
Comprar-se una casa, nedar a s’Almunia,
de cada vegada hi hem de posar més fantasia.
Poder desplaçar-se, anar a passar un dia,
sa vida normal i corrent és luxúria assassina.
I què mos donen? No mos donen res.
I què mos deixen? No mos deixen res.
Sa mida terrestre damunt d’una illa
agresta, silvestre i ciutadania,
aresta, fissura, complot, ironia, cultura silenci.
Sortir es decapvespre, mirar es paisatge,
de cada vegada hem d’estrènyer un poc més ses clucales.
Menjar sobrassada, anar sense camia,
sa vida normal i corrent és luxúria suïcida.
I què mos donen? No mos donen res.
I què mos deixen? No mos deixen res.
Sa mida terrestre damunt d’una illa
agresta, silvestre i ciutadania,
aresta, fissura, complot, ironia, cultura silenci.
I què mos donen? Cultura silenci.
No mos donen res. Cultura silenci.
I què mos deixen? Cultura silenci.
No mos deixen res. Cultura silenci.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /