Et creus el centre d’atenció.
Ets carn de pura circumstància,
fent-te passar per marginat:
el teu fals culte underground.
No ets més que puta aparença
i et dones tanta rellevància…
L’amor perdut al coll se’t llença
i et neix al pit un crit,
l’esclat de l’holocaust menys nuclear.
Atòmic, cuca molla,
canvies sempre de colla.
T’inventes una història del passat
que no has viscut i ja vençut i eixut,
l’escut del teu vestit es veu tan brut i put,
tan ple de ferralla, de temps i de metralla…
Ni amat ni amic ni lletraferit,
damunt la mar arrissada, jo.
I aquesta és la meva proclama:
el teu fals culte underground.
