Crònica

Van parlar de fer vacances cadascú pel seu costat
Les putades de la vida no els havien ajudat
Ell tenia poca feina ella no en tenia gens
La rancúnia i la misèria conviden a fer retrets
Van mirar d’arreglar-ho -nena que ens esta passant?
Pidolant-li noves forces als records d’enamorats
Però ja res era el que era tot estava capgirat muntanyes massa altes i el mar massa salat
Oh mama pots creure el que et dic
Oh mama això ja no és gens divertit i es van llençar als braços d’un estiu desenfrenat
Cada dia era una vida i una nova oportunitat
Sabent molt poc l’un de l’altre intentant no saber res
De setmana en setmana va acabar passant un mes
Oh mama pots creure’t el que veus?
Oh mama això ja no té ni cap ni peus
I en una conversa de terrasseta de bar
Començava a fer fresca l’hivern s’anava anunciant
Nena quina tonteria, potser no n’hi ha per tant
Amb lo curta que és la vida no és qüestió d’anar provant
I ara -Oh nena!, tot ens va de cara al vent
-Oh nena! almenys és el que diu la gent