Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec,
despertar sota l’alzina amb un renec.
Amb la boira com a sostre
i la gebrada de coixí,
l’hora fosca de partir.
No hem triat la mala vida
però ens ha vingut a buscar,
cent monedes, el que val el nostre cap.
Tres xiulets de cadernera,
i el revòlver a les mans,
que la terra ens robaran!
Esborrem el nom que ens dèiem
i el llencem entre les valls
que ara són el nostre llit i amagatall.
La fortuna i la batalla
ens trobaran bosc endins,
camarades clandestins.
Som la boira entre les branques
com els crits entre barrots,
som l’ombra de l’esperança
i viurem tot escrivint la nostra sort.
Esperem la nit
per llançar-nos als camins,
els germans que avui no visquin
ja els trobarem a l’infern.
Si vam néixer aquí,
ningú sap on morirem.
Cridarem visca la terra
i que mori el mal govern.
Potser despertem el monstre
però no tenim més opció,
si estem junts segur podrem perdre la por.
No és per vagar solitaris
que als llops ens van parir,
camarada clandestí.
Som la boira entre les branques
com els crits entre barrots,
som l’ombra de l’esperança
i viurem desafiant la nostra sort.
Esperem la nit…
Quan la nit ens aixopluga
cap espasa ens pot trobar,
sols una espelma poruga cremarà.
Però la lluna avui s’enfila
i farà brillar els camins.
Si la fosca avui ens guia
la vall serà el cementiri dels cretins.
Esperem la nit…
1Carnaval
2Guerrilla
3Venim
4Rosa de foc
5Filla
6La nit encesa
7Mai més
8El nostre dia
9Vientos del pueblo
10Cridarem
11Tornaria
12Viva la quinta brigada
