Sota terra, on ens van deixar caure.
Sota terra, on ens van enterrar. On hem deixat escolar:
Les llàgrimes dels pobles.
La sang de les derrotes.
La suor que mai s’ha rendit.
La gent que mai s’ha deixat atrapar.
Ens ha adobat la nit
i ens ha aixoplugat la lluna
i ens han fet créixer les bruixes
i ens han convertit en cendra.
La cendra dels anys i els rebrots de la història
i la vida de la resistència.
Hem caminat i navegat
les hores més tristes i hem aprés a ser constants.
La mirada a voltes sàvia i voltes rebel
amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.
Veurem les espurnes del passat
i encendrem fogueres
a cops de present i a cops de mitjanit com aquesta.
Omplirem els pits i omplirem les nits de memòria i de consciència i de resistència.
Netes del no res, cridarem foc.
Netes de les bruixes que mai vau poder cremar, cridarem foc.
Fills de la nit, cridarem foc.
Pel més vell dels nostres somnis cridarem foc.
Cridarem foc.
Cridarem foc.
I cridarem… Visca la terra
