I jo assegut en aquell racó,
ple de mil dubtes i de foscor.
Ja ho tenia tot, ja en tenia prou!
Però a vegades, en treure el cap
et veia a tu, mig d’amagat,
i pensava com era possible trobar-te
i de cop vas venir i em vas dir:
No deixis mai de creure en tu i no hi pensis més
que la vida són quatre bonics moments,
que si no ho proves tot, se t’acaba el temps…
I un altre cop en el meu compàs:
funciono recte i no hi ha color,
no hi ha més a dir, m’he de decidir…
Sento que les coses passen i no sé com actuar,
les penso massa i se m’envolta tot el cap…
Vas tornar-me a dir:
No deixis mai de creure en tu i no hi pensis més
que la vida són quatre bonics moments,
que si no ho proves tot, se t’acaba el temps…
