Sents com la història tremola
quan mires d’aguantar
en l’ull de l’huracà
Totes les hores d’angoixa
No pots mirar a baix
No pots no pots mirar a baix
Saps que s’acaba la festa
i a tu et toca pagar
per tots els plats trencats
Presoner del pànic, d’un model precari i fals
i rius per no plorar
Quan han caigut tots els pilars d’abans i d’ara
i el precipici et fa notar la gravetat
la situació t’estressa i va tant de pressa
Vaig volant, per damunt del meu vertigen,
i veig com brillen, al final,
totes les llums del port on vaig
Caus a la cova més fosca
i anaves sense arnés
t’agafes al no res
Veus el malson com retorna
Les nits son patiment
suor i patiment
Vols controlar l’equilibri
L’espai és molt estret
del buit a la paret
Espiral de trampes
tallafocs que tallen veus
que impacten al carrer
Quan han caigut tots els pilars d’abans i d’ara
i el precipici et fa notar la gravetat
la situació t’estressa i va tant de pressa
Vaig volant, per damunt del meu vertigen,
i veig com brillen, al final,
totes les llums del port on vaig
Destinació sempre impossible
però he traçat un rumb ben clar
Destinació sempre impossible
però he traçat un rumb ben clar
i he tornat a créixer (5x)
Créixer és dubtar si hi ha el no res
somiar en què vindrà
escriure en prosa i vers
Créixer és estimar, estimar-nos més
Deixar florir la por
la por a tu mateix
