A través dels teus ulls
es veu tot diferent,
i està bé, no et diré
que jo hi veig clarament
Però a mi no tornaràs més a buscar-me,
perquè ja no puc fer més per ajudar-te, ara, ara,
Ara no et sents
atrapada per remordiments
escombrada com un trasto vell, vas fent
però cou quan plou,
tu no em mires als ulls, i saps molt bé
que he perdut en tu tota la fe,
que si em dius que pagaràs el preu, sap greu
però cou quan plou, i t’acabaràs mullant
Quan t’encens, quan et vens
tu et creus però jo no et crec.
Vam deixar el llibre obert
algú hi va escriure un vers…
Quan agafes la drecera potser guanyes,
quan agafes una espasa potser talles, talles, ….
Ara no et sents
atrapada per remordiments
escombrada com un trasto vell, vas fent
però cou quan plou,
tu no em mires als ulls, i saps molt bé
que he perdut en tu tota la fe,
que si em dius que pagaràs el preu, sap greu
però cou quan plou, i t’acabaràs mullant
Si et perds en un pou de mel
quan surts tu dius: “en vull més”.
Molta gent ha de treballar durament
i mai no ho aconsegueix.
Vas sortir per el terrat a vigilar-me,
vas guardar amb pany i clau el què et quedava, però ara, ara….
Ara no et sents
atrapada per remordiments
escombrada com un trasto vell, vas fent
però cou quan plou,
tu no em mires als ulls, i saps molt bé
que he perdut en tu tota la fe,
que si em dius que pagaràs el preu, sap greu
però cou quan plou, i t’acabaràs mullant
