Sense pensar vaig dir-te adéu
tornava caminant
preguntant-me: com pot ser?
Les idees volen soles quan tu em deixes.
Sol volo tan lluny, saltant-me totes les reixes.
Efectes surrealistes, veus cansades de fons:
tots els teus malsons…
Vull pujar a aquest cotxe blau,
que ningú em digui que no.
Que em segueixi sent igual
el que pensis, tant se val!
Superfícies místiques, il·lusions gegants,
No sé com t’ho fas, no me’n canso mai
no me’n canso, no…
Males decisions, portem molta estona perduda,
estem aquí per no haver demanat ajuda.
No ho hem fet bé, calia saber
que primer va un mateix.
Vull pujar a aquest cotxe blau,
que ningú em digui que no.
Que em segueixi sent igual
el que pensis, tant se val!
Tu no em miris, m’estic regalant molt!
Vull pujar a aquest cotxe blau,
que ningú em digui que no.
Que em segueixi sent igual
el que pensis, tant se val!
