DIGUES XIC (LES DOLCES FESTES)
Digues xic, com és que riuen
tan contents, tots els minyons?
– Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
Digues xic, com és que riuen
tan contents, tots els minyons?
– Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
Digues xic, com és que riuen
tan contents, tots els minyons?
– Pare, perquè avui els donen
neules, vi blanc i torrons.
EL DIMONI ESCUAT
Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset,
nuet,nuet,
qu’és fill de mare Verge
nuet, nuet
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
“Jesús, que esteu fredet,
pobret,pobret
La Verge responia:
“Per falta d’abriguet,
pobret,pobret
per falta d’abriguet”.
Pastors hi arribaren
a prop de mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Els pastorets s’engresquen
I ballen tot sonant,
Galant, galant,
Ballets i contradanses
Per fer alegrar l’Infant,
Galant, galant,
per fer alegrar l’Infant.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
patim ,patum
que el deixen mig difunt.
CARAEIXUT I SENSE UN SOU
Caraeixut i sense un sou vinc d’enlloc en la nit clara.
Una veu me diu on és, però em venç la faramalla.
Fora vila i franc d’alou segueixo una estrella rara;
guaito el cel a l’inrevés pel forat d’una miralla.
Una ala mou enrenou frec a frec d’una atzavara
i amb fressa i cants, pels senders, ve el gros de la pobrissalla.
Voldria dar-los el brou del pa d’una fleca avara,
però em miren, sorneguers, i duc buida la senalla.
Tot me sembla estrany i nou, i ric, i faig mala cara.
Al meu goig cerco recés, i al meu dol, una mortalla.
¡Si em refés l’escalf d’un bou o dormís amb poca palla,
i entre somnis m’ullprengués la Seva Divina Cara! p { margin-bottom: 0.21cm; }
