Com la Bonnie i en Clyde,
cansats d’escurar la butxaca,
es negaven a creure, en aquest món de merda,
no ets res sense plata, depenent dels altres.
Pagant per treballar,
obrir els ulls cada matí
amb el cor ben encongit,
sense saber que passarà.
Ella es va decidir
d’arriscar fora el niu,
tot per apostar,
per marxar de tots els lius.
Somiar no és prohibit,
tu no et deixis enganyar,
no hem vingut a obeir
i això s’ha de tenir molt clar!
Costa tenir les coses clares,
costa tenir les coses clares,
costa tenir les coses clares,
costa, costa molt.
Ara estem on volem ser
la tinta al boli, la lletra al paper,
som la pols de sota el llit,
l’horitzó no ens farà de límit.
Ara estem on volem ser
la tinta al boli, la lletra al paper,
som la pols de sota el llit,
l’horitzó no ens farà de límit.
Estranya parella
trencant els esquemes,
passats de la ratlla
llençats a les hienes.
No volem problemes,
un sac amb les ganes,
treballant sense ànsies
i experiència a l’esquena.
Ell es va decidir
d’arriscar fora el niu,
tot per apostar,
per marxar de tots els lius.
Somiar no és prohibit,
tu no et deixis enganyar,
no hem vingut a obeir
i això s’ha de tenir molt clar!
Costa tenir les coses clares,
costa tenir les coses clares,
no sé si cal tenir les coses clares,
no sé si cal tenir les coses clares.
Costa tenir les coses clares,
no sé si cal, tenir les coses clares,
no sé si cal pas, no.
