A la ciutat de Lleida, lireta,
hi ha una petita presó,
n’hi ha trenta-tres presos, petita bonica,
que a dins estan cantant una cançó.
La noia se’ls escolta, lireta,
escolta des de dalt d’un mirador,
els presos se n’adonen, petita bonica,
i de seguida paren la cançó.
– Canteu, canteu-me, presos, lireta,
canteu, canteu que me’n captiva el so.
– Com cantarem senyora, petita bonica,
si estem aquí tancats en greu presó.
-Que us falta menjar, o beure? Lireta,
Què us falta que us ho faré portar jo…
-No ens falta menjar o beure, petita bonica,
el què ens falta són les claus de la presó.
Cosa fina, cosa bona,
obre aquesta porta, dona,
cosa fina, cosa bona,
si t’agrada això que sona.
