El dia que ens vam conéixer
feien vaga els estudiants
per lluites que hui no sabria concretar.
Setmanes més tard et bese
amb perles de MDMA
(encara em note l’efecte alguna vesprada).
Pel carrer de les cistelles
vas trenar amb fil d’espart
les teues mans a les meues i apanyats.
Hui he vist passejar pel centre
aquell xicon que va saltar
a la Plaça de la Verge
des del cel d’un Micalet asolellat.
Va per cafés que ja van tancar,
perseguint un calfred humà:
Àngel Negre del nostre
Amor Sagrat.
Amor Sagrat.
De vegades em sorprenen
els records que hem soterrat.
Hi ha tants temps vivint al mateix temps plegats!
Ara estic en l’andaneta
a on t’escric esta cançó,
mentre un altre jo entropessa
perquè no sap despassar-te
el clic del sostenidor.
En un Llibre de Meravelles
hi ha carrers que estan marcats
per traçar el nostre propi Cos Mortal.
Ja no llig aquells poemes,
crec que estic immunitzat
contra versos i poetes.
Portes brutes les ulleres,
que no veus a aquell xaval?
Que va
per cafés que ja van tancar,
perseguint un calfred humà:
Àngel Negre del nostre
Amor Sagrat
Amor Sagrat
Amor Sagrat
