Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament!
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja sȯn coses passades
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells va ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven;
com tremolaven dins la veu. per tu, recorda, cos.
