El van portar les aigües
amb els vaixells i els canons,
buscava un mon nou
en el palau del sol.
I a la costa Moctezuma
amb les perles i la coca,
sovint rumiava als salons
els secrets de varis mons.
Els seu poble l’envoltava
con les fulles al noguer,
als vestits la coloraina
contra el gust dels déus severs.
I les dones eren maques
els homes drets i forts,
la vida sacrificaven
per cedir el seu troç de món.
L’odi era un record
la guerra no era d’aquell món,
treballaven junts la terra
no els aturava cap malson.
Els van dur a les terres baixes
molts van morir pel camí,
però ja hi havien més coses
de les que avui sabem fer.
El van portar les aigües
Cortés, Cortés,
quin assassí !!
