El meu caminar és escàs
vora les ones trencants.
Es va fent fosc per moments,
malgrat que intente avançar.

Amb prou feines m’enfonse
al mareny, pas a pas.
Amenacen les ones,
la fúria i el temporal.

Si et canses i no pots més,
deixa’t portar per un instant…
però gira’t ràpidament,
fes un revés a la corrent.

Cau pes immemorial.
Constel·lació d’avantpassats.
Llast que a mi no em pertany,
xantatge emocional.
Vola, corriolet. Vola, corriolet.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.
Vola, vola ben lluny.
Porta el missatge a un lloc segur.

Ells mouen fitxa per guanyar.
Sempre perd la meua integritat.
Les veles ens volen tombar.
Dependre no és estimar.

Hereu d’una condemna vital,
m’anul·la, em vol bloquejar.
Fer pols tots aquests ponts
construïts vora mar.
És mort, en vida mort.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.
Vola, vola ben lluny.
Porta el missatge a un lloc segur.

Even after all this time, the sun never says to the earth, ‘You owe me’. Look what happens with a love like that. It lights the whole sky.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.

Fins i tot, després de tot aquest temps, el sol mai no li ha dit a la terra “estàs en deute amb mi”. Mira què passa amb un amor com aquest: que il·lumina tot el cel.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /