Parlo d’un amor, que era un encís
amb un cor molt trencadís
Era tan de debò i tan real
feia mal i es va acabar
Parlo d’un amor que era diví
i al final vaig embogir
Digue’m que tinc davant que no hi veig clar
fa tan mal, s’ha d’acabar.
Mentrestant, tot allò que trobo em fa sentir genial
m’esgoto de pensar que semblo estar casat
com més voltes li dono em fa posar malalt
i tu ho saps i em provoques
M’he perdut
en una il·lusió adorable
no ho puc amagar
i tu que m’utilitzes
no me’n vull apartar
fem-ho en uns matolls
Avui com mai
cavalco fins a córrer
