Després de tant de temps
de caminar perdut,
he descobert que ets aigua
i el meu cor està eixut.
Em banyaré la pell,
nedaré més profund,
que tu ets la mar en calma
i jo un peix caparrut.
El sol no m’abandona i no se n’adona
que estic intentant sortir d’aquest desert,
seguint cada passa que vaig fer d’anada
he trobat petjades que m’han descobert
la teva carona a cada gra de sorra,
i uns ulls que em miren i diuen que és cert,
que el que s’abandona de vegades s’enyora.
I no n’ets conscient fins que n’ets un expert.
Després de tant de temps
de caminar perdut,
he descobert que ets aigua
i el meu cor està eixut.
Em banyaré la pell,
nedaré més profund,
que tu ets la mar en calma
i jo un peix caparrut.
T’he vist en un oasi amb palmeres de vidre.
Una llum que neix enmig de l’horitzó.
M’hi he tirat de cara i m’ha salvat la vida,
un oceà que cura ferides i amors.
Em mouen les gotes, em mouen les ones
i em deix dur pel corrent del teu ball.
Sent les teves notes, la teva harmonia,
Fent cantar la fauna de totes les mars.
Sé que ja ho saps.
Per mi tu ets el més important que ha pogut parir el planeta.
Sé que ja ho saps.
Que m’he evaporat i he tornat plorant com una tempesta
Lara-lalalalalá lalalala…
Després de tant de tempsde caminar perdut,he descobert que ets aiguai el meu cor està eixut.Em banyaré la pell,nedaré més profund,que tu ets la mar en calmai jo un peix caparrut
