Arrambo la bicicleta al marge
d’un camp cremat i m’endinso al bosc
a la recerca de follets heavys,
i resulta que tot el que trobo
és la turritel⋅la que vaig perdre
un dia entre els miralls de la nit.
No comprens que jo vull ser un vers
romàntic i salvatge, secret,
un poema tendre a flor de pell
feta a tires pel dur martelleig
d’aquest cor heavy indecís que dubta
si flagel·lar-te el cos o estimar-te.
No sabria dir-te per què ploro
quan em perdo entre engorjats feréstecs
que em xuclen, que m’estiren les grenyes,
i em fan sentir que no sóc res més
que un roc noctàmbul al tarter
de la nit heavy més negra i lúgubre.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /