Cor de càtars

Set segles fa que cantem
una cançó inacabada;
a dalt dels cims sols el vers;
vora la mar la tonada,
i al bell mig, eternament,
ens consumeix una flama.
Ai flama del nostre ofec
en la més pura puixança!
Ai martiri resplendent
de la nostra nit més llarga!
Set segles fa que cantem,
a dintre de cada casa,
una cançó sense veu,
una veu sense esperança;
com si el món fos un infern
amb la llenya amuntegada
per encendre el sofriment
de cadascú de nosaltres.
Set segles fa que portem
el nostre càstig per ànima.