Per qui, fins quan i per què,
contra qui, com i contra què,
ja en tenim prou, de violències.
Des d’on vingueu, cap on aneu,
i qui sigueu i què vulgueu,
us demanem de fer silenci.
Per qui, com, quan i per què
ens cal sempre que estiguem
contra algú o alguna cosa.
Estem per un sol ponent
damunt dels turons deserts,
i per les verdes aloses…

Car un infant que plora
aquí o enllà del món
és un infant que plora.
Car un infant que mor
pel foc dels teus fusells
és un infant que mor.
Que n’és, d’abominable,
haver d’escollir sempre
entre dues innocències.
Que n’és, d’abominable,
tenir com a enemics
els jocs de l’adolescència.

Per qui, com, i contra què,
contra qui, fins quan i per què
haurem de perdre el gust de viure,
el gust de l’aigua, el gust del pa,
el gust del joc d’anar a parar
sota les voltes de la plaça.
Ser per no-res o quasi res,
per ser amb vosaltres i poc més,
per una rosa mig oberta,
pel sospir d’un acordió,
per un deixar-se en l’abandó
per un jardí que trem i s’obre.

I viure, viure apassionadament,
i combatre solament
amb els focs de la tendresa.
I així rics de despossessió
sols amb la pròpia veritat
posseir totes les riqueses.
No parlar més de poesia,
no parlar més de poesia,
deixant que visquin les flors salvatges.

I fer arribar la transparència
al fons d’un pati gris i fosc
on l’alba mai no hi té fortuna.

Contra qui o bé contra què,
per qui, fins quan i per què,
per retrobar el gust de viure,
el gust de l’aigua, el gust del pa,
el gust pel joc d’anar a parar
sota les voltes de la plaça.
I contra res, contra ningú,
contra ningú i contra res,
per una rosa entreoberta,
pel sospir d’un acordió,
per un deixar-se en l’abandó,
per un jardí que trem amb l’aire…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /