Estava dins el cotxe observant la boira
que creava formes i entelava el món.
Pocs ocells a aquella hora ja cantaven.
El silenci omplia plenament el bosc.
Tu venies abrigat, el camp era gelat i darrere el cel
es veia el fum escampat i la inseguretat de ser infidels,
a allò desitjat, a allò somiat, al que volíem de veritat.
A allò desitjat, a allò somiat, al que aspiràvem de veritat.
Vas entrar al cotxe i vas saludar-me
amb un gest callat que només entenc jo.
Vam parlar dels trens que un dia ens esperaven,
d’aquelles opcions que vam deixar passar.
Tu portaves molt de temps buscant aquell moment per deixar-te anar.
Tu i jo en un sol present buscant un nou intent per dir la veritat
d’allò desitjat, allò somiat, el que volíem de veritat.
A allò desitjat, a allò somiat, al que aspiràvem de veritat.
Ens hem mirat tots dos i la boira de cop se’ns posa al cos.
Damunt de l’horitzó, veiem, corren els arbres, tenen por.
Els arbres tenen por.
