Jo sé d’un home bo d’ànima clara
que sempre va de cara, gent de fiar.
Conec un home bo que ve del barri,
si no existís l’hauríem d’inventar.
Jo sé d’un home bo que deixa on passa
engrunes de passió per si es perdés.
M’estimo d’ell la seva bogeria,
jo vull un món de bojos, mil com ell.
Estic segur que és ell aquell suïcida
que es va jugar la pell a Tiananmen,
voldria ser la primavera a Praga
voldria ser clavell en un fusell.
Jo sé d’un home gran que creu encara
que es pot canviar aquest món amb les cançons,
que fa de la paraula la seva arma,
de la bellesa la revolució.
Conec un home bo, imprescindible,
que no l’espanta res, que no té por,
el meu germà, l’amic, la lluna blanca,
que fa de la nit fosca la claror.
Jo sé d’un home bo d’ànima clara
que sempre va de cara, gent de fiar.
Conec un home bo que ve del barri,
si no existís l’hauríem d’inventar.
