Avui fa un any que crido i ningú em sent
em vaig desconnectar sense ser-ne conscient
discurs del mite que m’ha prohibit viure
avui fa un any que els segons se’m claven a les costelles
dipòsit de res, dipòsit de malaltia
arrenco les capes, exposo les peces de vidre
tot el que ha fallat, ho llenço
borrar-me del passat per començar de nou, per començar de nou
com més voltes fa el món
més m’adono que som presoneres
d’un lloc que està fet tot d’ossos i calaveres
el preu per arribar a port és
no viure i que et manqui tot
és el filtre de sentir-te lliure i caure en el pou
registro emocions que no existeixen
i accepto decisions sense voler cedir el control
com extirpar un tumor sense sentir dolor?
m’agrada més l’opció de pactar una rendició
per començar de nou, per començar de nou
com més voltes fa el món
més m’adono que som presoneres
d’un lloc que està fet tot d’ossos i calaveres
el preu per arribar a port és
no viure i que et manqui tot
és el filtre de sentir-te lliure i caure en el pou
com més voltes fa el món
menys evito tapar les esquerdes
d’un cos que ha sobreviscut a desaparèixer
el preu per arribar a port és
no viure i que et manqui tot
és el filtre de sentir-te lliure i caure en el pou
és el filtre de sentir-te lliure i caure en el pou
és el filtre de sentir-te lliure i caure en el pou
