La clau de sol
gira quan vol
al pany de la infantesa.
Sense un avís,
burxa feliç
l’arrel de la sorpresa
per convertir en Pere Gallerí
en un concert de Mozart o Satie.
Vist i no vist, vas fer-me escac
com una melodia d’Offenbach.
Les cançons dels quinze anys
no posen paranys
gens greus als artistes:
no hi ha canvis fumuts,
i l’armadura no té sostinguts
-encara!
Però el melòman badoc
es fica en un joc
de fins imprevistes:
la cançó que entra al cor
deixa nafra i et pot dur a la mort!
És un insult
per a un adult
amb seny i experiència
perdre els papers
quan rep només
un cop d’adolescència.
És vergonyós que se’t talli l’alè
per qui fa poc duies a coll-i-be,
però escupo foc talment un drac
sentint la melodia d’Offenbach.
Les cançons dels quinze anys
no posen paranys
gens greus als artistes:
no hi ha canvis fumuts,
i l’armadura no té sostinguts
-encara!
Però el melòman badoc
es fica en un joc
de fins imprevistes:
la cançó que entra al cor
deixa nafra i et pot dur a la mort!
Innocentment,
perversament,
la teva xarxa estranya
m’ha embolcallat,
i m’he lliurat
com la mosca a l’aranya.
Ignores quin poder tens sobre mi,
però això no et priva de fer-lo servir!
He esdevingut un embriac
a glops de melodia d’Offenbach.
Les cançons dels quinze anys
no posen paranys
gens greus als artistes:
no hi ha canvis fumuts,
i l’armadura no té sostinguts
-encara!
Però el melòman badoc
es fica en un joc
de fins imprevistes:
la cançó que entra al cor
deixa nafra i et pot dur a la mort!
Vinga, si et plau,
busca un babau
ben tendre de carcassa;
busca un brivall
que et dugui al ball
i et besi sense traça.
No vull clavar-te cap tòpic al pit,
solament vull morir vell i al meu llit,
potser enyorant –quin cul-de-sac!-
aquella melodia d’Offenbach.
Les cançons dels quinze anys
no posen paranys
gens greus als artistes:
no hi ha canvis fumuts,
i l’armadura no té sostinguts
-encara!
Però el melòman badoc
es fica en un joc
de fins imprevistes:
la cançó que entra al cor
deixa nafra i et pot dur a la mort!
