Mar endins la mort avança,
el vent et porta el seu plor.
No sent com crida i gemega?
Onades d’un mar que se’ns mor.
Un vassal d’aigua bruta, podrida i trista,
es gargaritzen amb ell.
Un mar com un wàter embussat
i finestres amb geranis.
Com un wàter embussat.
Com un wàter…
Mar endins el sol s’apaga,
la merda esborra colors.
Perdut de les nostres arpes.
Tot fa la mateixa pudor.
Això és tot el que tenim:
una merda massa seca.
Enganyats com un wàter embussat,
ja ho veus, una guarrada.
Com un wàter embussat.
Com un wàter…
Com un wàter embussat.
Com un wàter…
Mar endins sonen crits.
Estic clavat davant el crim.
Espantat, sento la nit
que triomfa immensa i tonta.
Crideu, miralls trencats,
miralls d’uns ulls de mal.
Aigües, miralls d’amor,
d’un mar que mor amb l’aire.
