Fosca nit, no vinguis avui a abraçar-me al meu llit,
deixa’m tranquil que estic intentant dormir.
Vés-te’n ben lluny i amb tu totes les pors
que aquí no els hi faré pas cap lloc,
que he après a aixecar-me tot sol
sense la necessitat dels teus petons
que enverinaven el meu cor,
que tallaven la respiració,
que esborraven ben a poc a poc
anhels d’un somiador…
I ara no, no et deixo lloc,
i ara vull volar tot sol.
I ara sóc aquell que vol
tocar i volar arreu del món…
Ah ah ah, vull ser com un ocell,
ah ah ah, i viure amb el vent, amb el vent.
Ah ah ah, vull ser com un ocell,
ah ah ah, i viure com el vent, com el vent.
Passaran passaran totes les tempestes i no em mullaré.
Obriré les finestres perquè entri la llum als capvespres,
que he tallat les males herbes
i he arrancat de soca-arrel
abraçades que són com gel
i sufoquen al que vol mirar el cel.
Escriuré per tenir clar que avui sí que dormiré
i no et deixaré entrar perquè jo ja no hi seré,
perquè hauré après a volar tot sol ben alt,
perquè hauré après a mirar amb ulls de llibertat…
I ara no, no et deixo lloc,
i ara vull volar tot sol.
I ara sóc aquell que vol
tocar i volar arreu del món…
Ah ah ah, vull ser com un ocell,
ah ah ah, i viure amb el vent, amb el vent.
Ah ah ah, vull ser com un ocell,
ah ah ah, i viure com el vent, com el vent.
