Fas com que no hi penses
Dius que tens altres feines
Aquella sensació de saber que
tens lo que necessites
Aigua corrent i bombilles
Quan veus una injustícia
Acotes es cap, te resignes
Saps que mentres no t’hi trobis, tanmateix
És lo mateix de sempre
I passa cada dia
Però quan ses veritats plouen com punys
I mos sorprèn no haver mirat més lluny
Aquest despertar que enfonsa es mur
Mos hem bloquejat, just hem d’aplicar es sentit comú
T’auto-compadeixes
T’ho arribes a creure
Saps que mentres no ho vegis, no fa res
Sa història està plagada
De tirans i corruptes
Que estan a una altra esfera
No se poden combatre
És com tirar pedres a el cel
Te pixen a sa cara
I fas mitja rialla
Quan ses veritats plouen com punys
I mos sorprèn haver arribat tan lluny
És sa llibertat, es “tu a tu”
Mos ha desbloquejat, just hem despertat es sentit comú
I penses: “on ereu?”
D’on treurem tanta força?
Però només mos hem d’organitzar
I plantar-lis cara
I que mengin merda!
Quan ses veritats caiguin com punys
Se’n penediran de jugar brut
No pensam pagar es seus plats romputs
Mos hem desbloquejat, mos hem despertat,
i just hem aplicat es sentit comú
