I com podem parlar de llibertat
si vosaltres no hi sou?
Quan el present no es comparteix…
I vosaltres no hi sou!

I al seu lloc hi creix l’heura
feta d’absències injustes.

No s’emplena amb les paraules,
si ara tot és provisori.
Ens assetja el gran risc.
El vent enceta la pell.

Tota la immensitat és un clam
que es repeteix pel gran buit
de la llum que algú manté
segrestada i llunyana.

Tanta vida que heu sabut viure
no es perdrà, per més que ens costi,
la referència d’un desig
que algun dia assumirem.

Mentrestant amb les mans tenses,
repetim-nos que no podem
parlar de llibertat
si vosaltres no hi sou.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /