Com plou sobre Berlín,
molt més del que voldria,
aquell que va insistint
a trobar companyia.
Aquell que fou soldat
de un amor ple de llum,
i ara fa caritat
al sol i al seu perfum.
Però el sol s’ha amagat
i ell sap que és pel seu bé,
té el cor massa cremat,
i el sol el pot desfer.
Com plou sobre Berlín,
molt més del que voldria,
aquell que va insistint
a trobar companyia.
Com plou sobre Berlín
i quina melangia,
un home va morint
de lenta agonia.
Camina pels carrers
topant amb les parets,
buscant alguns diners
per entrar als cabarets.
Els somnis que ha rebut
dels àngels de la mort,
ja el donen per vençut
i ell creu que és una sort.
Com plou sobre Berlín,
molt més del que voldria,
aquell que va insistint
a trobar companyia.
Com plou sobre Berlín
i quina melangia,
un home va morint
de lenta agonia.
