Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.

Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

I vaig créixer buscant uns versos que va tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.

Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

Jo no he nascut per llosa de marbre i per jeure al damunt d’un mort,
la terra sols atrapa l’arbre, jo vaig de port en port.

Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

Obre’m nina, la teva porta, obre’m i deixa’m passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n’aniré demá.

Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

I així sense mirar endarrere, m’heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m’espera…, me’n puc anar i tornar.

Com ho fa el vent.
És així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /