Com escriure més
si sento tot el pes
que porto a dins?
Com pensar en res més
quan he esperat que això
em faci feliç?
M’he apropat al vent,
li he parlat de tu,
m’ha dit que a prop teu
no seré mai jo.
Li he dit que marxés:
no vull escriure(‘t) més.
Sense esperar res de tu
em proposo viure
a prop meu.
I deixo que te’n vagis lluny,
i que et difuminis com un perfum.
M’he apropat al vent,
li he parlat de tu,
m’ha dit que a prop teu
no seré mai jo.
Li he dit que marxés:
no vull escriure(‘t) més.
M’he apropat al vent,
li he parlat de tu,
li he dit que s’emporti aquesta falsa llum
de trobar-me algú
que em faci escriure
tot el que no puc.
