Diu, que hi ha una tribu d’indis
a l’oest americà
que té alguna retirada
amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
sota la capa del sol,
són i seran gent apatxe
tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes;
però endavant, que no ha estat res!
Per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
que aquesta tribu, pobrets,
quan es rifen garrotades
tenen tots els bitllets.
Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res!
Invasions de tota mena
ha sofert contínuament
però una de les més sonades
l’ha tingut darrerament:
la del general Frank Custer
i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes,
més o menys uns quaranta anys.
La primera atzagaiada
de l’infame general
fou prohibir la seva llengua
i la dansa ritual
i envià els cassaques blaves
per colonitzar els nadius
i arrencar la cabellera
als elements subversius
Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
com el far-west no hi ha res!
Però a la mort del general
el dels “sellos” de correus
ho deixa tan ben lligat
que manen els seus hereus. Per poder canviar-ho tot
però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions
per distreure el personal.
I quan la tribu amb eufòria
desenterrant la destral
engegava a fer punyetes
al famós seny ancestral.
Per parar el cop de moment
i presidir la reserva
de l’exili arriba un “jefe”
que tenien en conserva
Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!
I per asserenar els ànims
d’aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l’estatut.
Però com sempre passa al cine
a l’hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
perquè diu que som un cas
i quan se’ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats,
ara estem cagats de por!
Doncs no volen que fem “l’indio”
i amenacen cada dia
que vindrà si no estam quiets
el set de cavalleria
