Collita

En el paper blanc cauen les paraules
orfes -tant de pare com de mare-
despullades en crestalls de carbó
ja neixen amb l’amenaça al clatell
i amb la por de ser esborrades per sempre.
I si troben boira o glaç al full?
-vaig enterrar un poema congelat
havia deixat ja de tremolar
sonava música de Joseph Haydn
el cel mostrava un lluent desconsol
recordo haver plorat molt-. Però avui
les llavors són velles i l’ara és tard
ens cal terra nova i llaurar més fondo
necessitem temps a venir i aigua
per ruixar els versos amb l’adob del món
i esperar la maduració dels mots.
Havent dinat, si tinc temps, sembraré
els indicis, molt més tard el concepte.
Brostarà el poema, tindrem collita
i farem una gran ball a l’envelat
portarem vi i les millors viandes
vindran llibres amics de totes bandes
es quedaran a dormir a la casa
on les lletres es muden amb colors.
Quan ens despertem girarem la plana
i tornarem a escriure en el blanc erm.