Clavell florit que rius des del balcó,
si n’ets de bell, clavell, si n’ets de fals !
El teu perfum és com una presó,
on fas que hi senti tots els mals.
Ai, clavell florit,
boca sanguejant,
quan passarà la gelosa nit,
quan vindràs alosa cantant,
a dur el repòs al pit? (bis)
A la vida que plora,
malmesa princesa,
no diguis no,
clavell del balcó!
Una setmana fa que penso amb tu.
Oh, si pogués portar-te allí on jo sé,
on no ens vingués a enverinar ningú,
clavell florit del meu carrer.
I a poc a poquet
afinant el pas,
no sentirem ni el neguit ni el fred,
ben lligats el teu i el meu braç
amb un lligam estret (bis)
Si al fadrí que clavaves l’espina fadrina,
no deies no, clavell del balcó!
