De la Seu a Balaguer,
entre Ponts i Oliana,
el riu Segre allí al costat,
hi ha la vila de Tiurana.
No sé quants anys han passat
però ja és data ben llunyana,
quan es començà a parlar
de fer un pantà a Tiurana.
Aigua per beure i regar:
era una causa ben noble
si no fos que amb el pantà
quedava negat el poble.
Defensors del “sí” i del “no”
sortien de polleguera,
que aquest afer ha aixecat
molta i molta polseguera.
I han passat molt lleugers
tots els anys per negociar-ne,
ara el termini ha acabat,
la gent ha hagut de marxar-ne.
Molts veïns s’ho enduien tot,
portes, piques, llits, aigüeres,
finestrals i porticons,
fins frontisses i xarneres.
No hi volien deixar res,
perquè tot els pertanyia;
plens els cotxes i camions
que ja res més no hi cabia.
Però tot no ho van carregar,
que hi deixaren la memòria,
un gavadal de records,
i tota la seva història.
