Cicles, la vida són cicles
Cicles intangibles
No els pots aturar, el que ens passa dins
És inelegible, és indestructible
Comença un nou segle, comença un nou cicle
Em precipito i em deixo ploure
L’aigua que cau em rovella el coure
Un núvol al cap, que vull dissoldre
Tants dies sol, m’han evaporat
Fent baixar aquest riu salat
Que avui em mulla els llavis
Que el temps els ha anat fent savis
Saborejant, tots els cicles
La vida són cicles…
M’encanta cantar-te i fer-me ploure
Cantar-me i forçar-me a plorar-me
Tinc por de sortir quan sento la pluja
Por de mullar-me i deixar-me anar
Però la pluja em fa créixer
Fa créixer les fulles
Els fulls que avui omplo
M’omplen i em despullen (x2)
Cicles…
