Sempre hi ha algun moment on relaxar la ment
pot semblar-me una bona idea.
Però no crec que al final pugui servir-me igual.
Millor no donar forma al mal…
Potser és el moment de canviar algunes rutines,
potser és moment de veure i creure en tot.
L’aire mou tot el meu cos,
vull ser lliure per creure i
veure com la llum de l’inspiració torna amb mi
per poder continuar el camí tots dos.
(nedant enmig d’un mar de sentiments on descobrir
com tot, pot ser tan diferent i a l’hora tan normal)
Demanar aconseguir, només té un sol camí
no hi ha massa alternatives.
No tinc temps per jutjar, ni hores per lamentar.
Vull sentir-me viu i cercar
cada direcció on apunto amb la meva vista,
cada moment tan ple de sensacions.