Cendra i poesia

Repenjat a la finestra, calçotets i samarreta
m’encenc l’últim cigarret, abans d’anar a dormir
ja s’olora el setembre, ja canvia el temps al vespre
i poc a poc la gent, se’n va més d’hora al llit.
Com un mussol miro com plou
i vaig omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, pensant en tu
i amagat a aquest racó, espero la tardor,
amb melangia
i les llums del veïnat, poc a poc es van tancant
la pluja cau a l’empedrat, que brilla i reflecteix
una lluna del revés, molt trista perquè no hi ets
i un gat currucat, a dalt d’un vell terrat.
Com un mussol miro com plou
i vaig omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, pensant en tu
i amagat a aquest racó, espero la tardor,
amb melangia
ai trista nit de fi d’estiu, de solitud i pluja fina
de poc caliu, d’enyor immens i d’una gran estima
ai amiga com voldria sentir, la teva companyia al meu cuixí
i veure com t’adorms, amb una cançó bonica.
Com dos mussols mirar com plou
i anar omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, només tu i jo
amagats a aquest racó, esperant la tardorrepenjat a la finestra, calçotets i samarreta
m’encenc l’últim cigarret, abans d’anar a dormir
ja s’olora el setembre, ja canvia el temps al vespre
i poc a poc la gent, se’n va més d’hora al llit.
Com un mussol miro com plou
i vaig omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, pensant en tu
i amagat a aquest racó, espero la tardor,
amb melangia
i les llums del veïnat, poc a poc es van tancant
la pluja cau a l’empedrat, que brilla i reflecteix
una lluna del revés, molt trista perquè no hi ets
i un gat currucat, a dalt d’un vell terrat.
Com un mussol miro com plou
i vaig omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, pensant en tu
i amagat a aquest racó, espero la tardor,
amb melangia
ai trista nit de fi d’estiu, de solitud i pluja fina
de poc caliu, d’enyor immens i d’una gran estima
ai amiga com voldria sentir, la teva companyia al meu coixí
i veure com t’adorms, amb una cançó bonica.
Com dos mussols mirar com plou
i anar omplint tot el cendrer i aquest paper
de cendra i poesia, només tu i jo
amagats a aquest racó, esperant la tardor