Cel·les que tanquen tantes vides,
tan diferents i tan passives,
tan estranyes i tan poc vives,
camuflades en un marc curiós.
Cel·les de diferents formes i colors,
que encomanen por al cos,
com si el més important de tot
no fos viure.
És la vida que se’n va…
Vida si em sents
vull somriure a prop teu
vull somiar i somiaré
que per mi tu ets diferent.
Sempre he viscut
a l’esquena de qui no creu en tu
vull somiar i somiaré
que per mi tu ets diferent.
Sents una necessitat
una força que t’empeny
una sort que et multiplica
l’esperança de vida per dos.
Tot allò que pot passar en un instant
que no valores i al que no fas cas
que delimites amb falses fronteres
és la vida que se’n va.
És la vida que se’n va…