Què estem celebrant,
les mirades incessants
o aquella innocent curiositat.
O les pedres que vas tirar,
que servien només per jugar,
i que ara roden sense parar,
però ara es mouen per fer mal.
Un sol que matina, però que sap
que per més esforç tot seguirà igual.
Núvols o solitud, tant se val,
sempre una lluna el seguirà.
Un viatge ple de cercles i sal,
un laberint despullat d’un incert final.
És el joc més car,
i acaba sempre en empat.
Celebrem estels,
celebrem moments passatgers,
celebrem que ara no tenim llei
celebrem que som vius i res més.
Celebrem estels,
celebrem moments passatgers,
celebrem incansablement,
que tot gira i que tu em mires fixament.
Què estem desitjant
amb un neguit tan imperant,
Si ara som tot no, no cal més.
Què estem esperant,
ja no ens calen més senyals.
No som obscuritat, no ens cal fanal.
Un sol que matina, però que sap
que per més esforç tot seguirà igual.
Núvols o solitud, tant se val,
sempre una lluna el seguirà.
Un viatge ple de cercles i sal,
un laberint despullat d’un incert final.
Perseguim fum i més val
ballar sense descans.
Celebrem estels,
celebrem moments passatgers,
celebrem que ara no tenim llei
celebrem que som vius i res més.
Celebrem estels,
celebrem moments passatgers,
celebrem incansablement,
que tot gira i que tu em mires fixament.
