La meua guitarra ja no sona igual que abans
(no sé què li hauré fet)
Pareix una barca que no reconeix la mar
ni veu els ulls dels fars
Voldria cantar
com qua tenia quinze anys:
desafinant
Buidar les paraules
i tornar a començar
Vaig a celebrar un soterrar
amb les parts de mi que em sobren
perquè part del que creus que em fa especial
són espills on ja no em trobe
son fulgors
d’astres morts
no sóc jo
Aquelles paraules
colomets nascuts de l’ou
ja no tremolen tant
són lletres borrades
en els murs d’un carreró
pero on no passes mai
Vaig a celebrar un soterrar
amb les parts de mi que em sobren
pa’ que tots ploreu a aquell xaval
juntalletres pintamones
Vaig a celebrar un soterrar
amb les parts de mi que em sobren
perquè part del que creus que em fa especial
són espills on ja no em trobe
son fulgors
d’astres morts
no sóc jo
