Miro com s’enlairen, tan en l’aire com enllà
miro com s’escampen, mai es deixen agafar.

Sota el cel de colors
he vist l’agost
tornar-se sucre, tornar-se flors;
sota el cel de colors
he vist un tros
del teu somriure
de fràgil cos.

Sota el cel ambulant
he vist un cant
de pell lluent i aigua tibant;
sota el cel ambulant
he vist un pam
de llum descalça
i sabó cantant.

Miro com s’enlairen, tan en l’aire com enllà
miro com s’escampen, mai es deixen agafar.

Sota el cel ambulant
he vist un cant
de llum descalça
i sabó cantant.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /